David Hume

David Hume va ser un important filòsof escocès del (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776). Se'l considera l'últim dels grans empiristes britànics, precedit per Francis Bacon, John Locke i George Berkeley. Estudià dret per pressió paterna, però exercí molt poc temps aquesta professió en preferir la literatura i la filosofia. El 1734 anà a França, on va escriure la seva obra més important, ''A Treatise of Human Nature'' («Tractat de la naturalesa humana»), que no va tenir l'acolliment que ell esperava. Tot el contrari va succeir amb el segon dels seus escrits, ''Assaigs morals i polítics''. L'èxit d'aquesta obra el portà a reelaborar el ''Tractat,'' fent una exposició més senzilla en dos llibres: ''Investigació sobre l'enteniment humà'' i ''Investigació sobre els principis morals''.

L'any 1763 tornà a França i es relacionà amb Rousseau i els enciclopedistes. L'any 1769, tornà a Edimburg, on restà fins a la mort.

Per a Hume, la filosofia no sap res amb certesa, perquè no s'ha ocupat adequadament de l'estudi d'aquella ciència de la qual totes les altres depenen: la «ciència de l'ésser humà». Per això, afirma que cal investigar la naturalesa de l'enteniment humà per determinar l'origen, les estructures, les lleis i els límits del coneixement. Hume és un precursor de Kant en algunes de les seves conclusions, encara que Kant mai no va adoptar les tesis de Hume pròximes a l'escepticisme pirrònic grec. Proporcionat per Wikipedia