Nicola Vaccai

Nicola Vaccai (Tolentino, 15 de març de 1790 - Pesaro, 6 d'agost de 1848) fou un compositor italià.

Era d'origen florentí. En la seva ciutat natal començà a estudiar lletres clàssiques, i a l'edat de tres anys es traslladà amb els seus pares a Pesaro i en aquesta començà els seus estudis musicals fins al 1807, es formà musicalment amb el mestre B. Fabbri. També a Pesaro s'estrenaren dues tragèdies que Vaccai havia escrit en l'adolescència. Sent més tard enviat a Roma per a cursar Dret, però no tardà a dedicar-se per sencer a la música i tingué per mestre en Jannanconi, el qual l 1811 havia succeït a Zingarelli en el càrrec de mestre de capella en la Catedral de Sant Pere. Aquest mateix any, Vaccai s'havia titulat en el Conservatori de Santa Cecília. I més tard es traslladà a Nàpols, on hi va viure tres anys i on va rebre lliçons de Paisiello i fou col·laborador anònim de Fioravanti des de 1814. Al cap de poc va compondre les cantates ''L'omaggio della Gratitudine'' i ''Andromeda'', i el 1814 estrenà la seva primera òpera ''I solitari di Scozia'' amb llibret de Leone Andrea Tottola, que assolí un feliç èxit, seguida però, d'altres que assoliren poc èxit, pel que es decidí a deixar la composició per a dedicar-se a l'ensenyança, que exercí successivament a Venècia, que llavors era un actiu centre de la vida musical i cultural en general, amb diversos teatres públics oberts, i no tan sols durant els carnavals. Proporcionat per Wikipedia