Maurice Merleau-Ponty

Maurice Merleau-Ponty (Rochefort, 1908 - París, 1961) fou un filòsof francès, fortament influït per Edmund Husserl. És sovint classificat com a existencialista, a causa de la seva proximitat amb Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir, així com per la seva concepció heideggeriana de l'ésser, encara que posteriorment a causa del seu litigi amb Sartre, Merleau-Ponty negava pertinença o acord amb aquesta filosofia.

Després d'acabar els seus estudis al Liceu Louis-li-Grand de París, Merleau-Ponty va ingressar a l'Escola Normal Superior de París, en la mateixa època que Sartre, on va acabar la carrera de filosofia com a segon de la seva classe en 1930. Va començar a donar classes a Chartres, però després va tornar a l'Escola Normal Superior per un doctorat en lletres en 1945, que va aconseguir amb dos llibres molt importants: ''L'estructura del comportament'' (1942) i la ''Fenomenologia de la percepció'' (1945).

De seguida es converteix en professor de filosofia a la Universitat de Lió (1945 a 1948), i després en professor de psicologia infantil a la Sorbona (1949 a 1952). Al final, es converteix en titular de la càtedra de filosofia del Collège de France a partir de 1952 i fins a la seva mort en 1961, sent un dels més joves a accedir a l'esmentat Collège de France.

Merleau-Ponty també va formar part del comitè editorial de la revista ''Les Temps modernes'' com a editorialista polític, des de la seva fundació a l'octubre de 1945 i fins al desembre de 1952. Va morir d'una aturada cardíaca la nit del 3 de maig de 1961 als 53 anys, aparentment mentre preparava una dissertació referida a Descartes. El seu cos està enterrat en el Cementiri de Père-Lachaise de París. Proporcionat per Wikipedia