Enrique Lafuente Ferrari

Enrique Lafuente Ferrari (Madrid, 23 de febrer de 1898 - Cercedilla, 25 de setembre de 1985) va ser un historiador de l'art espanyol, especialitzat en la pintura espanyola, fonamentalment en Velázquez, Goya i Zuloaga.

Va estudiar filosofia pura i història. Es va doctorar en Història per la Universitat de Madrid. Durant el doctorat va entrar en contacte amb els historiadors de l'art Elías Tormo i Manuel Gómez-Moreno, dels qui es va considerar deixeble; també va mantenir contacte amb Claudio Sánchez Albornoz, Antonio Ballesteros Beretta i José Ortega y Gasset. Les seves influències fora d'Espanya en el camp de la història de l'art van ser els alemanys Werner Weisbach i Erwin Panofsky. Des de 1928 es va vincular al Museu del Prado (com a catalogador), i al gabinet d'estampes de la Biblioteca Nacional. El 1932, com a professor auxiliar d'Història de l'Art, va participar en el Creuer pel Mediterrani organitzat per Manuel García Morente. Des de 1942 va ser catedràtic d'Història de l'Art a l'Escola Superior Central de Belles arts (Madrid). La seva amistat amb Julián Marías li va proporcionar l'oportunitat d'ensenyar en universitats nord-americanes des de 1952.

Va arribar a ser catedràtic de la Universitat Complutense i, des de 1948, membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. El 1980 ingressà com acadèmic de número a la Reial Acadèmia de la Història. Proporcionat per Wikipedia